No hi ha res més meravellós que ensumar una rosa després d’una tempesta i sentir les llàgrimes que vessa”

Bisbe de la Vall d’Albaida (País valencià)

La Comissió d’Horts rebenta les expectatives i eleva la cultura agrícola, matemàtica, marítima i urbana als cels de Sant Pere, Sant Curiel i na Rita sa pentinadora.

Cinc miracles hi ha al món: la màquina de vapor, la penicil·lina, les sardines, el Marlboro i la successió de Fibonacci, aquella per la qual es regeixen moltes plantes de la naturalesa, la reproducció dels conills i la mateixa Via Làctia, que escapa a l’enteniment humà de l’eix distància –temps.

Però la Comi d’horts no entén de mandangues xupa-gaites i avorrides de l’entorn urbà. Aquí o s’entén la naturalesa o no s’entén res. Aferrats a la terra. Enganxats a la mar. Disposades a tot per un món on una simple sardina proveeix del plaer més absolut. On la closca d’un caragol, una flor en espiral, eleva el coneixement de les alumnes al més absolut dels coneixements matemàtics de les persones que els descobriren, i que entre ells hi ha el gran mag, el fabulós, l’inigualable, la màxima potència de la saviesa històrica: Leonardo de Pisa, Fibonacci.

Però, anem per parts, que la cosa va per llarg.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Si estàs llegint aquest post, és perquè ets una mare o un pare o un tutor o tutora preocupada pels coneixements i educació de les teves filles o fills. I bona cosa has trobat. La Comissió d’horts va organitzar el passat dimarts 28 de gener (a la porra el fred) una sardinada amb les alumnes de tercer: tres grups, el mercat de Sants al fons, a l’horitzó. Elles soles havien d’anar a comprar mig quilo de sardines i mig quilo de musclos amb deu euros. Triar les més bones, pagar, comptar el canvi i omplir un formulari amb totes aquestes operacions matemàtiques. Les matemàtiques, aquelles grans conegudes/desconegudes que regeixen i regiran encara més el futur de la humanitat. Justament les que crearen, de justos és dir-ho, el capitalisme que ofega i maltracta tants i tants de milions de persones al món. Però que igualment són l’esperança de les dones i els homes que cada dia trepitgen un terra modificat, pervertit, trist fins i tot.

Però aquí, a la “Comi” que funciona, lluitem pel comerç sostenible, el de proximitat, el de la gràcia i el de sa seva gaita en vinagre. Tres paquets amb musclos i sardines i cap a l’escola. Allà, un bon foc avivat per na Vane i per en Bernat (peces imprescindibles de l’amor fraternal per rebentar l’asfalt que destrossa ànimes dia a dia).

I de xorrades, les justes. Pal “espetón” per enfilar les sardines, amb explicació “Pro” prèvia exposició de la màgia del mimetisme sardiner del llom fosc i el ventre platejat per fugir dels més coneguts i famosos depredadors: els famosos i soferts “arenques” de La 2 de Televisió Espanyola.

I tothom a torrar sardines. I allò que és un pilot de formigó es converteix de sobte en un espai autèntic, marítim, adobat amb la picada d’all i julivert i amb la gaita en vinagre (una altra vegada) del coneixement. No hi ha espai ni per a mòbils ni per idioteses absolutes de videojocs ni d’espàrrecs en conserva amb conservants i àcids químics. Aquí hi ha hort. Aquí hi ha mar. Digueu-nos si no, quina cara fan les alumnes que mai havien provat un peix blau en condicions.

I “de esos lodos, estos barros”. La calçotada i la caragolada transporta les terres de l’Ebre, les de Tarragona, i les de Lleida, a Barcelona.

No en teníem prou, així és que organitzam el mateix dijous dia 30 de gener, una calçotada i caragolada, Catalunya Power, Catalunya gastronòmica, Catalunya o mort, una fantàstica jornada en un espai meravellós: l’Horta alliberada. Un solar que desafia especuladors, veïns i veïnes especuladors i especuladores (algunes i alguns) i que manté l’esperit de la llibertat urbana més autèntica, l’anticapitalisme desafiant que un dia romprà les lligadures que fermen la societat, les nenes i els nens, a un èxit efímer de merda, d’acumulació de capital, que res té a veure amb agafar una grapada de terra i simplement, ensumar-la.

La Comi d’horts, amb l’ajuda de professores i professors, amb la participació de na Laie de Festes, duu a terme una calçotada, sense que abans ningú s’escapi d’entendre i de conèixer la successió de Fibonacci, un dels descobriments més importants de la història de les matemàtiques.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les espirals, les que regeixen les galàxies, les flors, la reproducció dels conills, i na Rita sa que torna a pentinar, presents i coneixents entre les alumnes i els alumnes de 1r i 2n.

I tot amb la presència de l’excel·lentíssima directora de l’escola, i també amb na Susana (quantes esses, enes, qui ho sap?) el menorquí indultat, na Meritxell, la profe entre les profes, la que desborda també passió per l’ensenyament, na Conxita… la plana major de Cal Maiol, en definitiva. I la gaita en vinagre també: en Secretari Coloma, el ca que acompanya les alumnes allà on van.

I na Vane, amb la seva salsa romesco espectacular. I en Bernat, que és de Reus, fent la demostració del primer calçot, de com es menja, ja li discutiràs tu.

Es acomiadam per unes setmanes, després d’un esforç sobrehumà per poder rescatar les víctimes del capitalisme i retornar-les allà on han sortit: de la terra.

Fa sincerament goig veure nenes i nens degustant caragols, calçots i pa i acostant-se una mica més a aquells pams de foc, terra i aigua, que al final, com deien els grecs, són els tres elements de la Terra (amb el permís de l’aire).

Deia el meu padrí, l’amo en Miquel de Cas Frares, que amb una sobrassada i un pa es podia recórrer el món. Amb la Comissió d’horts, no només es pot recórrer el món, sinó que també es pot gaudir fent-ho. Un caragol aquí, un enciam allà; una sardina aquí també, un foc allà, i aquí, als nostres peus.

Comissió d’horts de Cal Maiol (Vane, Bernat, Tomeu)

PD: Mil milions de gràcies a la gent de l’Horta alliberada. Un espai sensacional.

La “comi” que funciona.

La “comi” que ens arrela al territori.

La “comi” anticapitalista, antiasfalt, anti CO2. (El corrector del Word marca com a error “anticapitalista”. Així ens va.

La “comi”, senyores i senyors i altres diversitats identitàries, que acosta les nines i els nins a la terra. A l’aigua, al mar. A les muntanyes, a les roques, a les plantes. Al simple plaer de contemplar el devenir milionari del temps. El mateix que acabarà amb tots nosaltres. A l’infinit, en definitiva, a l’expectativa indescriptible de contemplar el món que ens envolta i que, per sort, encara conserva terra a sota l’asfalt.

La “Comi” que batega.

Pum, pum, pum.

La que batega fort.

Vane, Bernat, Tomeu (el trio “resplandor”)

Comissió d’horts de Cal Maiol

Barcelona, gener del 2020