El passat dia 22 de novembre, sota un fred de justícia i amb el nou flamant fitxatge de la Comissió d’horts, en Coco, pare d’en Nil de p3, duguérem a terme un nou taller instructiu, educador, cultural i engrescant. En aquesta ocasió amb les nenes i els nens de 4t curs.
Amb en Coco de moment hem guanyat en estatura (pareix un jugador del Kilorbet Baskonia) i en ganes de fer coses, que ja ens va bé. Molt aplicat el nen: va anar a comprar tot el material, el va dur a l’escola i (encara que va arribar deu minutets tard) ho tenia tot en marxa!
Bé, comèdies a part, el tema va començar amb la recollida de quatre fulletes de col de l’hort (per cert, heu vist quins enciams més xulis tenim?), mescladetes amb ceba i unes tomàtigues xerri de tres mil dimonis, per preparar el remenat de verdures que posteriorment aniria a parar a damunt el pa, i posteriorment tot als estómacs de les i dels estudiants. Primer de tot, preparar l’espectacle: a cercar taules al menjador i cap al pati. Val a dir que amb l’alçada d’en Coco ara això és un poc més complicat.
Mentre na Vane es barallava amb la cuina portàtil de la Comi, en Bernat corria per amunt i per avall, feina aquí, feina allà, foto aquí i foto allà i en Tomeu aprofitava per explicar breument als infants la història del pa, un element essencial per a la humanitat des de fa gairebé 8.000 anys. Això fins que han aparegut els pans precongelats, que ara tot és una porqueria. Abans, com més blanc era el pa de casa, més ric eres, i com més negre, més pobre. Com deuria ser el “pa de la guerra” que diuen per les comarques de l’Ebre?
En fi. Seguim. Una vegada fet això, cada al·lota i al·lot varen dur el seu propi bol de casa, per preparar la massa: una recepta de les que na Vane-Pan-e es treu de la butxaca, amb iogurt, oli i farina. I totes i tots a pastar. I ja tenim les masses, ara cap al forn del menjador de l’escola, amb l’ajuda i la paciència de na Dolors. Mentrestant es coïen els pans, en Coco explicava a les més petites el procés del llevat.
I… podríeu pensar, això no pot sortir bé mai! Idò sí, i tant que va sortir bé! Varen fer uns pans boníssims, i amb el remenat d’ous de gallines criolles americanes i les verdures, allò pareixia una coca (la dona d’en Coco, -rialles per favor-) de quatre mil tres-cents trenta-dos dimonis. No varen quedar ni les miques!
I així és com acaba una altra exitosa proposta de la Comi d’Horts, la comi que funciona, i de moment, tret que hi hagi algun imprevist, ens acomiadam de tots vosaltres fins a l’any que ve, amb noves propostes, material nou i tota la gaita en vinagre. Què serà el pròxim taller? Cocarrois? Anar a llaurar El Prat? Eliminar asfalt i fer hort al carrer? Ahhhhhhhhhh
Molt bones festes a totes i a tots i a totos i que tingueu una entrada d’any amb salut i amb el capet clar.
Comissió d’Horts de Cal Maiol
AFA Cal Maiol 