El passat dia 29 d’octubre, amb temperatura primaveral, la Comissió d’hors de Cal Maiol va dur a terme un taller amb les nines i els nins de cinquè i sisè a l’Horta Alliberada, un espai contra l’especulació dedicat a la cultura de l’agricultura de proximitat, l’activitat social i cooperativa que es mereix tot el respecte.
Arribàrem d’hora a l’Horta alliberada, amb una temperatura primaveral, i com que és Barcelona, a la taula hi havia una noia “guiri” parlant per telèfon amb els cascos posats. Després de dir-li que ens deixés l’espai, vàrem procedir a la primera acció del taller: les dues classes havien de cercar dos nius de guatlla amagats entre les herbes. I sí, algunes i alguns començaren a mirar pels arbres (les guatlles no van pels arbres, senyores i senyors), amb un minut de temps, mentre na Super-Vane (mare de n’Astor de primer) i en Bernat (pare d’en Blai i d’en Genís) preparaven un deliciós esmorzar digne del millor aventurer dels Westerns americans. I ni gaites ni vinagres, amb algunes pistes d’ajuda, les alumnes i els alumnes finalment localitzaren els ous: i seguida una explicació de les aus salvatges de la Mediterrània, i molt bon humor i tothom molt content.
I per si això no fos poc, una classe sobre l’esperit de supervivència de les aus, del camuflatge dels ous i una mostra espectacular d’ous d’ànec, de gallina, de primera posta, de dos rovells… una meravella, tu!
Però, el món està ple de sorpreses, i un alumne, en Sat, o Sad, o Sath (no ho sabem exactament) va fer una pregunta genial, mentre estàvem explicant com anava el tema de les fruites seques de la tardor, en concret de les ametlles:
-Tomeu, tinc una pregunta: si posem una ametlla dins d’una piscina, continua sent una fruita seca o ja no?
Palplantats tots i totes i “totos”. I vàrem fer l’experiment: un got d’aigua, un bessó a dins i una ametlla amb closca.
I a veure qel passat dia 29 d’octubre, amb temperatura primaveral, la Comissió d’hors de Cal Maiol va dur a terme un taller amb les nines i els nins de cinquè i sisè a l’Horta Alliberada, un espai contra l’especulació dedicat a la cultura de l’agricultura de proximitat, l’activitat social i cooperativa que es mereix tot el respecte.
Arribàrem d’hora a l’Horta alliberada, amb una temperatura primaveral, i com que és Barcelona, a la taula hi havia una noia “guiri” parlant per telèfon amb els cascos posats. Després de dir-li que ens deixés l’espai, vàrem procedir a la primera acció del taller: les dues classes havien de cercar dos nius de guatlla amagats entre les herbes. I sí, algunes i alguns començaren a mirar pels arbres (les guatlles no van pels arbres, senyores i senyors), amb un minut de temps, mentre na Super-Vane (mare de n’Astor de primer) i en Bernat (pare d’en Blai i d’en Genís) preparaven un deliciós esmorzar digne del millor aventurer dels Westerns americans. I ni gaites ni vinagres, amb algunes pistes d’ajuda, les alumnes i els alumnes finalment localitzaren els ous: i seguida una explicació de les aus salvatges de la Mediterrània, i molt bon humor i tothom molt content.
I per si això no fos poc, una classe sobre l’esperit de supervivència de les aus, del camuflatge dels ous i una mostra espectacular d’ous d’ànec, de gallina, de primera posta, de dos rovells… una meravella, tu!
Però, el món està ple de sorpreses, i un alumne, en Sat, o Sad, o Sath (no ho sabem exactament) va fer una pregunta genial, mentre estàvem explicant com anava el tema de les fruites seques de la tardor, en concret de les ametlles:
-Tomeu, tinc una pregunta: si posem una ametlla dins d’una piscina, continua sent una fruita seca o ja no?
Palplantats tots i totes i “totos”. I vàrem fer l’experiment: un got d’aigua, un bessó a dins i una ametlla amb closca. I a veure què passava: l’ametlla amb closca surava (no xupava aigua) i el bessó es va enfonsar al fons del got (sí que va agafar líquid). I ara, estimades i estimats membres de la comunitat educativa de Cal Maiol, responeu la pregunta: segueixen essent fruites seques???
Ahhhhh, haureu de venir als tallers de la super-comissió d’horts de Cal Maiol. No ho oblideu, la comi que funciona.
No fa falta dir que l’esmorzar deliciós que prepararen en Bernat i na Vane va volar, tothom va repetir i així acaba una altra història d’èxit de la comissió d’horts. I un servidor va dinar de sopes mallorquines. Res millor al món.
Cultura, hort, paisatge, terra. Això és la comissió d’horts!
uè passava: l’ametlla amb closca surava (no xupava aigua) i el bessó es va enfonsar al fons del got (sí que va agafar líquid). I ara, estimades i estimats membres de la comunitat educativa de Cal Maiol, responeu la pregunta: segueixen essent fruites seques???
Ahhhhh, haureu de venir als tallers de la super-comissió d’horts de Cal Maiol. No ho oblideu, la comi que funciona.
No fa falta dir que l’esmorzar deliciós que prepararen en Bernat i na Vane va volar, tothom va repetir i així acaba una altra història d’èxit de la comissió d’horts. I un servidor va dinar de sopes mallorquines. Res millor al món.
Cultura, hort, paisatge, terra. Això és la comissió d’horts!
AFA Cal Maiol 