Prenem les famoses paraules del gran poeta Ferderico García Lorca no per parlar de les fabuloses costes i camps andalusos, ni tan sols per parlar del Racing de Santander, rival aquest cap de setmana de l’Atlètic Balears en la promoció per pujar a Segona Divisió. Ens apropiam de les paraules de l’autor de Fuente Vaqueros (Granada) per transmetre la màgia de les herbes aromàtiques, aquelles eternes oblidades de la nostra dieta mediterrània, i que de forma increïble la gent compra a preu d’or i en forma de potets de cremetes i altres mandangues en lloc d’anar al camp, passar un bon dia, agafar-les i fer-se una infusioneta cada setmaneta, amb les consegüents millores en la seva salut.
Acompanyats per na Lu (que no és una galeta, és una profe, la de P3), la comitiva de nens i nens i de Bernats i Vanes i Tomeus (el trio resplandor de l’hort) ens endinsàrem al fabulós mercat de Sants per comprar una mica de formatge, de cabra i de vaca, per després traslladar-nos a un dels espais amb més màgia del nostre barri: L’Horta Alliberada. Un 10 a la gent que gestiona aquest espai. Ni edificis, ni aparcaments ni gaites. Això fa barri!
I després de fer una volteta per l’hort i recollir que si romaní, que si sàlvia, que si farigola, que si menta i Déu sap què més (alguna herba se’ns va colar) començàrem el taller. Primer amb una loció “privada” d’herbes per espantar polls i mosquits. Totes les nenes i els nens (i profes) varen poder enlluernar els seus cabells de la màgia i potència de les herbes aromàtiques. Tothom ben nodrit i tothom a berenar. I què millor combina amb les herbes aromàtiques? Ahhh amiga, el formatge!
I ja ho tenim, una mica d’oli, una mica de sal, sucam el pa i tothom a berenar. I de comèdies, al teatre.
A més a més, explicàrem als més petits que de la funció del morter, en aquest cas usat per xafar les herbes, en sortiren moltes cançons populars. Les jotes, més que res, les que passant d’Aragó a Catalunya i Balears varen donar lloc als boleros i a altres músiques de ca nostra que no són altra cosa que la mostra més sensacional de l’enginy del nostre patrimoni cultural.
I és així com acabam aquesta temporada de tallers de l’hort. I ja estam preparant la següent i fliparem en colors amb tot el que tenim a punt: amb mil eurets que ens han caigut de subvenció, doblant la de l’any passat, el projecte no només es consolida, sinó que també progressa. Tot en benefici de la cultura agrícola, urbana i no urbana, de la bon alimentació i de la justícia que la terra es mereix, que no és poca.
Vane, Bernat i Tomeu
El trio resplandor de la Comissió d’horts de Cal Maiol