Història de com la il·lusió i l’empenta d’un grup de pares i mares els porta a escollir Cal Maiol en primera opció per al curs 2015-16.

Reflexions des del punt de vista d’una de les mares. Juny de 2015… però aplicable al curs següent, i a l’altre, i a l’altre…

I sí, arriba, sembla que no, però el moment d’haver de triar escola arriba. Tot plegat ha estat un vist i no vist. Llueixes panxa, expliques i reexpliques el part, vas cofoia amb el teu fill en braços, a la motxileta, al cotxet, tot d’un plegat gateja, en un obrir i tancar d’ulls camina, creix, comença a xerrar, es fa gran i, oh, mans el cap, sí, cal escollir escola.

Xerrades intenses amb altres mares i pares al parc, a la ludoteca, a la sortida de l’escola bressol, cares una mica preocupades, i vagis on vagis, el mateix, «i tu què, on el portaràs?». A tothom que tingui fills li sonarà la imatge. A vegades ens ofusquem, per què no dir-ho, perquè tots diem i repetim «l’important també és la tasca que es fa des de casa, l’educació familiar, les amistats, si no t’agrada l’escola pots canviar l’any següent», bla, bla, però i què, tots seguim preocupats i creiem trobar-nos davant la decisió més important de la vida.

D’opcions, n’hi ha. I de molt bones, al barri. Ara, si optes per l’opció d’escola pública —debat en què ara no cal entrar—, malgrat que són escoles de qualitat, sembla que els perjudicis i el vox populi te’n facin descartar unes quantes. Parlem de la Bordeta, ja no de Sants. I mirat des de fora… per què? Per què ha de ser així?

Uns pares tímidament en una escola bressol, com qui no vol la cosa, fluixet, es pregunten i ho comparteixen «i per què no l’escola Perú?». És d’aquelles escoles que tothom en el barri diu «sí, sí, si està molt bé, treballen molt bé, han guanyat premis, l’equip docent és potent…», tothom ho diu, sí, però poca gent escull portar-hi els fills. Per què?

La veu corre, grups de pares a altres escoles bressol també es pregunten el mateix, no ens coneixem però, és clar, Sants és un barri i les notícies en els parcs s’escampen ben ràpidament. WhatsApp hi ajuda. Fem un grup. S’hi va sumant gent. I si fem una primera reunió per conèixer-nos? Sí, ens hi animem. Som uns quants i tots expressem el mateix. Ganes de no descartar l’escola Perú perquè sí. Ganes d’apostar per l’escola pública de proximitat (gairebé tots vivim ben a prop). Ganes de fer pinya. Ganes de sentir-se acompanyat en l’aposta d’escola pels fills.

Ens hem conegut, ha estat un primer contacte, i molt bo. Som molts i sabem que la meitat caurà pel camí… (així, per fer-ho ben èpic). Mentre, ens arriba que justament l’escola canvia de nom aquest any i es dirà Cal Maiol. Ens encanta. És un senyal? Visitem Cal Maiol amb la directora, anem a les visites d’altres escoles, fem recompte de les poques places que queden en altres opcions d’escoles públiques molt sol·licitades, tornem a quedar, som menys, però també hi ha gent nova que s’hi ha afegit. Ens diem que aviat caldrà que ens mullem, que cadascú digui si posarà Cal Maiol en primera opció. Més whatsapps, xerrades entre passadissos, i cada vegada es veu més clar. Decidim fer una tercera reunió perquè la gent digui què farà, perquè més o menys tothom sàpiga si estarà més o menys acompanyat.

Rotllana. Música intensa i imatge a càmera lenta. «Nosaltres… hem decidit posar Cal Maiol en primera opció». Uee! Clamor popular. S’intensifica la música. «Nosaltres… també hem decidit posar-ho en primera opció» Uee! Clamor popular. «Primera opció», «segona opció», «primera», «segona». Es difumina la imatge, música apoteòsica, alegria, nervis continguts. I durant els dies posteriors, més gent confirma que posarà Cal Maiol en primera opció… 16, 17, 18 famílies? És difícil portar ja el compte!

Ens il·lusionem. Anem a la festa del 75è aniversari de l’escola, tenim ganes de sentir-nos-la ja nostra. Ens conjurem per mostrar el màxim respecte per la feina que ja fa anys que fa l’escola i el seu equip, el màxim respecte per les famílies que ja des de fa anys han apostat per l’escola i no van necessitar «la tranquil·litat d’un grup» en el moment de mans-al-cap-he-d’escollir-escola, i el màxim respecte per tots els infants que durant anys han format part del projecte.

No sabem com anirà, però estem contents, molt contents. Escola pública de proximitat i de qualitat, d’una línia, amb equip docent potent, amb un projecte compartit entre els pares i mares, i sobretot, ganes que aquesta petita espurna segueixi l’any que ve, i l’altre, i l’altre, i l’altre… quan comencin les inscripcions per al curs vinent, esperem parlar amb moltes famílies perquè s’animin i vinguin a fer créixer Cal Maiol. I ganes, moltes ganes que d’aquí un temps, les notícies que volen pels parcs de Sants vagin plenes de frases com «tant de bo el meu fill pugui entrar a Cal Maiol».

To be continued…

Eulàlia Morros

Juny 2015